1998, 2 d'octubre. HOMENATGE A JOAQUÍN MICHAVILA I MANUEL VALDÉS

Resum gràfic

  • Es pot consultar un breu resum de l'acte en el canal de youtube de la RSEAPV, ací.

PARAULES DEL DIRECTOR, D. FRANCESC OLTRA I CLIMENT

Molt bona nit a totes les persones presents en aquest acte. Aquesta nit celebrem una edició més dels Homenatges de l’Econòmica. Com sabeu, en edicions anteriors hem retut homenatge a valencians i valencianes il·lustres procedents del món de la música, de la ciència, de l’àmbit financer, dels mitjans de comunicació... i, per a aquesta edició, la Junta de Govern de l’Econòmica va decidir, per unanimitat, retre un homenatge públic als il·lustres pintors Joaquín Michavila i Manuel Valdés. Amb aquesta decisió, que hui fem realitat, volem reconéixer la seua brillant aportació al món de la pintura, però també volem que aquest acte siga el pont entre l’èxit ja reconegut per la seua obra i l’èxit que, sens dubte, continuaran recollint en el futur en fòrums nacionals i internacionals. Per a parlar-vos de la biografia i de l’obra pictòrica dels senyors Valdés i Michavila intervindrà després un prestigiós i conegut catedràtic, acadèmic de les belles arts i soci de l’Econòmica.

A mi em pertoca l’honor d’exercir el paper d’amfitrió, i vull exercir-lo dedicant uns minuts a parlar-vos de l’Econòmica. Com sabeu, La Reial Societat Econòmica d’Amics del País, és una entitat nascuda al segle XVIII, a l’abric de la Il·lustració, en aquell segle de les llums i..., no cal dir-ho, d’algunes ombres, que al llarg dels seus 223 anys d’existència ha aconseguit acumular un prestigi del qual hui podem i hem de sentir-nos molt orgullosos, tots nosaltres. A l’Econòmica li va preocupar des dels seus origens l’agricultura, la indústria, les arts, les ciències, però també li va preocupar, i ens continua preocupant, compatibilitzar el coneixement teòric amb l’experiència pràctica, així com estendre l’educació al major nombre de persones possible. Era l’objectiu clau de la Il·lustració modernitzar el nostre país per mitjà del coneixement, la llibertat, la raó, la tolerància i el respecte a les persones i a les seues idees. Són els principis bàsics de la convivència humana.

Al llarg dels seus 223 anys d’història, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País ha desenvolupat una intensa activitat que només es va veure frenada durant els anys de les dues dictadures –la dels generals Primo de Rivera i Franco–, per raons òbvies, atés el caràcter independent, plural i progressista que ha tingut i continua tenint la nostra entitat, que sempre ha estat i estarà en contra dels règims autoritaris. I en contra dels règims autoritaris perquè tracten de destruir el que no controlen i odien i menyspreen el que no coneixen.

Per fer-vos una idea del brillant passat de l’Econòmica, cal destacar que va ser l’entitat que fundà la Societat Valenciana d’Arqueologia, la Caixa d’Estalvis de València (hui Bancaixa), el Conservatori Superior de Música de València, l’Institut Taquigràfic Valencià, el Patronat de la Joventut Obrera, i moltes més realitzacions que no esmente en nom de la brevetat. En l’àmbit concret de la pintura, la RSEAP ha mantingut des de sempre un interés que es fa patent a partir de 1777, un any després de la seua fundació, quan divulga un tractat sobre els colors pictòrics; promou la fundació a València d’una Escola Cientificoartista; promou i dota econòmicament premis per als alumnes de l’Acadèmia de Nobles Arts de Sant Carles i dóna suport al nou pla d’estudis de l’esmentada Acadèmia en 1857, per tal que mantinga i amplie les seues prerrogatives i ensenyaments davant el decret de nova organització de les acadèmies de belles arts; difon disposicions per a la realització d’exposicions anuals; emet informes sobre obres d’art, dictàmens, etc.

El passat fou brillant, i d’això estem molt orgullosos, però no podem ni volem viure del passat, per molt brillant que siga. Preferim considerar el nostre passat com un estímul i continuar treballant pel progrés material i social dels valencians. Mantenir viu el prestigi històric de l’Econòmica acumulat al llarg dels anys és per si mateix un èxit, però l’èxit és molt més gran, com reconeixen els uns i els altres si, com fem, continuem desenvolupant una activitat de la qual podem sentir-nos satisfets. En la meua opinió, l’auto-complaença mai no és bona si la durada d’aquest sentiment es prolonga més allà d’uns minuts, i per això vull aprofitar aquests minuts per a dir-vos que la nostra venerable i alhora jove Societat Econòmica és l’entitat cultural més antiga de tota la Comunitat Valenciana i la més plural en la composició dels seus socis. Hui el nombre total d’amics de l’Econòmica és superior al que la nostra entitat ha tingut en qualsevol etapa de la seua història. L’Econòmica actua com a un fòrum d’anàlisi, reflexió i debat per a la divulgació de tots els temes importants i d’actualitat que puguen ser útils per als interessos col·lectius dels valencians.

Com tots sabeu recentmet ha intervingut com a ponent l’ambaixador del Canadà a Espanya. Durant l’últim trimestre d’aquest any dialogarem amb distints i prestigiosos ponents sobre la “Constitució Espanyola en el seu XX aniversari”; concretament el dilluns passat encetant aquest cicle, va intervenir Jordi Solé Tura, catedràtic de Dret Constitucional i un dels redactors de la Carta Magna. Però no sols ens preocupen aquests temes, també ens interessen la música, el medi ambient, l’economia, les presentacions de llibres, etc., perquè l’interés de l’Econòmica és universal; és a dir, ens preocupen tots els temes que són d’interés per als valencians. Cal ressaltar una activitat molt entranyable per a nosaltres, em referisc als sopars homenatge en els quals els socis i sòcies de l’Econòmica volem reconéixer públicament les valencianes i els valencians, de naixement o d’adopció, que hagen destacat pel seu treball en els diferents camps del quefer humà. Aquest és el cas dels nostres homenatjats que, amb la seua obra, estan contribuint a realçar la importància que la pintura té en l’ordidura cultural i econòmica de la nostra societat i del nostre temps.

Continuaria parlant-vos de l’Econòmica, que és tant com parlar-vos de la Il·lustració i de la curiositat permanent per ampliar els coneixements, però és indubtable que allò important aquesta nit, dedicada a la pintura, als pintors i el seu món, és parlar de la pintura, dels pintors i del seu univers i, sobretot, dels nostres il·lustres homenatjats. Els pintors, i amb ells tots els artistes, encara que siga un tòpic, tenen una concepció del món un poc distinta a la de la resta dels mortals. Ells es mouen en un territori propi que es distingeix, entre d’altres coses, per la seua capacitat creativa, el seu enginy, el seu individualisme, etc., però es un territori en el qual l’ordre establit, les pautes, les normes generals de comportament, etc., tenen una interpretació distinta que no tots comprenen ni de vegades comparteixen. És suggestiu recordar l’eloqüent frase que definia el cèlebre Maig del 68: “Siguem realistes, demanem l’impossible”. L’inconformisme, la discrepància, la rebel·lia permanent, són necessaris no sols en el món de l’art i de la cultura en general, sinó en el camp de la societat, de l’economia, de la política, etc., per a garantir el progrés dels pobles, és a dir, per a la construcció d’un món millor, en el qual capiem tots, però no de qualsevol forma, sinò d’una manera justa. Des de la nostra decidida posició cívica, hem d’aconseguir hui allò que demanaven els il·lustrats: que la realitat i la utopia siguen no sols compatibles sinó, i també, complementàries. Aquest és, a grans trets, i exposat de manera molt breu, el perfil de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. Una entitat forjada a foc lent, que forma part activa de la societat civil valenciana, i que volem que siga, a més d’un fòrum d’anàlisi, reflexió i debat, un centre de resistència davant les espentes dels que odien tot allò que ignoren o no controlen. Una entitat que ha aconseguit un prestigi, a través del seu treball, la seua implicació, i la seua participació permanent en el progrés de la societat valenciana.

Per finalitzar la meua intervenció, vull dirigir-me als dos homenatjats per dir-los que desitgem que se senten feliços. La felicitat dels individus era i continua sent la màxima aspiració dels il·lustrats, però feliços sabent que en aquest homenatge els socis de l’Econòmica han volgut reconéixer, de forma entranyable, l’obra, el treball i l’aportació a la pintura valenciana dels nostres ja prestigiosos artistes. El nostre agraïment i reconeixement al treball realitzat pels dos pintors, Michavila i Valdés, o Valdés i Michavila, i la nostra més cordial enhorabona per aquest merescut homenatge. Moltes gràcies a tots per la vostra atenció.