14 de juny. Conferència "Des del Jardí de les Hespèrides als contraforts de l'Himalàia. Origen i domesticació dels cítrics a la llum de la Genòmica"

Convocatòria. (castellano) (valencià)

Galeria de fotos


Presentació.

En la presentació de la conferència "Podran els cítrics de hui sobreviure a bactèries que tenen més d'un milió d'anys?", del malmès Professor Joseph M. Bové, es va fer una breu referència a la importància que encara conserva el sector cítric, malgrat la indubtable reducció relativa del component rural dins del conjunt de l'economia i la societat valencianes, una posició de supremacia dins de la producció agrària que manté a la nostra Comunitat en el lloc més rellevant en aquest tipus de producció. I també es reflexionava sobre la paral·lela caiguda en l'interès ciutadà per tot allò que ocorre en aquest sector agrícola en un món cada vegada més focalitzat en els serveis i la indústria. Però com, no obstant açò, l'alimentació humana depèn de manera fonamental, i ho seguirà fent durant molt temps, d'una base agrícola vinculada a determinades condicions geogràfiques que, al seu torn, condicionen un cert paisatge humà, s'imposa la necessitat d'un reconeixement per part del món mega urbà que configuren indústria i serveis, d'aquelles condicions necessàries per a la supervivència dels ecosistemes sobre els quals es construeix la producció agrícola.

 Aqueix reconeixement, aqueix tornar a conèixer les condicions objectives de l'agricultura en aquest cas, és una activitat molt antiga i volguda per aquesta Societat d'Amics del País, que ja fundara la primera càtedra d'agricultura en el que avui és la nostra Comunitat Valenciana precisament per a canalitzar des de l'esperit crític de la ciència aquells coneixements acumulats per la tradició d'una economia, llavors, encara de forta base agrícola.

 Continuant amb aquesta tradició hui la Societat Econòmica d'Amics del País de València organitza la conferència “Des del Jardí de les Hespérides fins a als contrraforts de l'Himàlaia. Sobre l'origen  i la domesticació dels cítrics”, del Professor Manuel Taló Cubillo, qui en la ressenya que segueix fa una breu introducció a la mateixa, i a la qual estan convidats tots els socis, amics i ciutadans en general.

 

Ponent. 

Sr. Manuel Talón Cubilloa Director del Centre de Genòmica (IVIA)

 

Introducció

A la llum de la genòmica. Genòmica de l’oritge, evolución i domesticació dels cítrics

 L'oritge i la dispersió dels cítrics amaga una fascinant història recentment revelada per la genòmica. En aquesta història s'entremesclen el canvi climàtic que va inaugurar el Miocè tardà, la reestructuració orogènica de les illes del sud-oest asiàtic i fins i tot els períodes de màxima intensitat glacial que van tenir lloc a l'inici del Plistocè. Poc s'imaginava, el pare Ferrari allà per l'any 1646, que l'origen dels cítrics que els nostres erudits localitzaven en el jardí de les delícies en l'oest del món conegut, en realitat se situa en orient, en les valls i contraforts del sud-est de l'Himàlaia, en una regió que inclou la zona oriental de Assam, el nord de Myanmar i l'oest de Yunnan. Aquesta nova visió, recolzada per les relacions filogenètiques de les diferents espècies de cítrics, suggereix que els cítrics van evolucionar fa 8 milions d'anys d'un ancestre comú i que es van dispersar ràpidament a través d'una radiació provocada per una reducció considerable dels nivells de CO2 i l'auge d'un període de refredament global. En les zones subtropicals, aquest refredament va afeblir la força dels monsons instaurant règims de tipus àrid que va obligar els cítrics a aclimatar-se i a dispersar-se en diferents direccions.   Els cítrics australians es van separar més tard del continent asiàtic i travessant les illes del Pacífic van arribar a Austràlia durant el Pliocè primerenc. Mentre els cidros es van acantonar en les faldilles i valls de l'Himàlaia, altres cítrics de menor grandària com les mandarines es van aventurar a través dels canons i goles del riu Yangtzé i la costa pacífica del sud de Xina fins a arribar a Japó. L'estudi dels genomes d'aquestes espècies també ha revelat l'empremta que la domesticació va deixar en ells, de manera que hui tenim un perfecte coneixement de la naturalesa genètica, de la filogènia i de la genealogia tant d'espècies pures de cítrics, així com de les varietats econòmicament importants, les varietats conreades. Aquestes troballes tracen un nou marc evolutiu per als cítrics, un escenari que desafia els pensaments dominants en l'actualitat i apunta cap a una reformulació, una nova redefinició del gènere Citrus.

 

Modera la conferència i presenta el ponent el Sr. Vicent Cebolla i Rosell, Director de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.


La conferència se celebra al Saló d'Actes del Conservatori Professional de Música de València, Edifici Històric a la Plaça de Sant Esteve 3, a les 19 hores.

 

Santiago L. del Agua
L'Econòmica. Llums i Ombres