22 d'octubre. Conferència. Té avenir l'Estat social de Justícia a Europa? Entre la globalització i els populismes.

Convocatòria. (castellano) (valencià) 

Presentació. 

Encara que només fóra perquè hi ha més de set mil set-cents milions d'éssers humans repartits per la superfície d'un planeta que comença a donar senyals d'afectació per la pressió d'una població, els atavismes vinculats de la qual al seu origen depredador a penes li permeten entendre els efectes de la seua relació amb un territori compartit, i només parcialment domesticat, sobre el qual s'organitza mitjançant una divisió i distribució de tasques, de manera cada vegada més global, Encara que només fora per aqueixa raó, la capacitat d'anàlisi que hauria de desplegar qualsevol humà per a prendre decisions sobre el seu propi destí dintre d'un remolí d'esdeveniments quasi líquid entre el caos i l'ordre, seria incommensurable, i només resulta accessible mitjançant l'ús d'eines que naixen de la mateixa necessitat i s'articulen en l'esmentada divisió de tasques esmentada. Entre aqueixes eines, l'accés a uns nivells de poder prou per a intervenir en la forma en què eixes tasques es divideixen, distribueixen i deleguen que permet la democràcia, es presenta com el model més legítim per a canalitzar el conflicte radical entre l'individu i l'espècie subjacent, i atenga la necessitat de justícia que tots dos, individu i espècie requereixen. No obstant això, la democràcia és només que una opció que ha vingut a competir amb unes altres per l'accés a aqueix poder, competició en la qual potser només es pot aspirar a compartir, en el millor dels casos, aqueixa eina del poder, depenent en última instància de la voluntat que l'individu, transformat en ciutadà, siga capaç de posar en acció per a satisfer aqueix desig ancestral de justícia. En eixa competició, la Societat Econòmica d'Amics del País de València aposta per una Humanitat integrada per ciutadans capaços d'apoderar-se i reconéixer-se els uns en els altres, i entre tots ser artífexs del seu propi destí com a l'única opció digna, i és pel que s'ofereix modestament com a lloc d'anàlisi, reflexió i debat per a tractar sobre aquells temes que puguen ser d'interés ciutadà, i organitza esta conferència del Professor Sr. Manuel Sanchis Marco, "Té avenir l'Estat social de Justícia a Europa? Entre la globalització i els populismes", a la qual estan convidats socis i ciutadans en general, després de la qual es hi haurà l'habitual col·loqui.

 

Ressenya.

Els criteris que marquen els límits d'una economia justa en un Estat-nació es poden pensar si s'estableixen els criteris apropiats per al funcionament moralment legitimat dels mercats, empreses, institucions econòmiques així com de la gestió de les polítiques macroeconòmiques. L'exercici d'imparcialitat o equitat ha d'anar més enllà de les fronteres i no pot quedar circumscrit a l'Estat-nació ni a una sobirania compartida amb altres països. Això es deu, en part, a la interdependència d'interessos entre els Estats i entre grups i persones en el seu si; i també perquè és necessari evitar el parany del parroquialitat, desconfiar del raonament parroquial, com sostenia Adam Smith, i prendre bona nota de com veuen qualsevol assumpte de justícia els ulls de la humanitat. L'Estat de benestar està sent posat a prova per la mena de capitalisme global i digitalitzat en el qual ens trobem. On les transaccions de l'economia digitalitzada i de dades, consentides o no, queden monopolitzades per les grans corporacions tecnològiques. Això deixa en dubte la igualtat d'oportunitats que este Estat de benestar té per objectiu garantir. Alguns esperen que l'Estat de benestar desaparega o minve en les seues competències. Les restriccions amb les quals opera l'Estat de benestar continuen vigents, però la realitat d'una cooperació política, reforçada quan l'Estat nacional es va configurant gradualment en Estat transnacional, obri noves perspectives i recels que alimenten els populismes a Europa.

 

Ponent.

Sr. Manuel Sanchis i Marco. Professor Titular d'Economia Aplicda de la Universitat de València-E.G. Ex economiste de la Comissió Europea.

Doctor Cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat en Ciències Econòmiques per la Universitat de València. Màster en Ètica i Democràcia  i Doctor en Filosofia per la Universitat de València. Diploma d'Alts Estudis Europeus pel College of Europe. Ha sigut Adjunt Professor en el Màster in European Studies de la Universitat d'Anvers, Va ser seleccionat per la Comissió Europea per a realitzar una estada d'investigació com Guest Scholar en el think tank americà The Brookings Institution (Washington, D. C.). Va ser convidat com External Guest Speaker en el Màster in European Public Affairs de la Maastricht University i del European Institute of Public Administration(EIPA). Ha sigut Membre de Expert Advisory Group for Soci-economic Sciences and Humanities del 7é. Programa Marc de la Unió Europea. Ha sigut economista de la Comissió Europea. Ha sigut reconegut, entre altres, amb el Fellowship atorgat per la Comissió Europea. Ha publicat diversos llibres, entre els últims cal assenyalar “El fracàs de les elits. Lliçons i Escarments de la Gran Crisi”,  “The Economics of the Monetary Union and the Eurozone”o “Fal·làcies, Dilemes i Paradoxes. L'Economia d'Espanya: 1980-2010” També té múltiples col·laboracions en revistes especialitzades, com el recentment publicat article en Claus de la Raó Pràctica “Té sentit referir-se a la justícia en economia?”, així com multitud d'articles en premsa.

 

Modera la taula el Sr Jesús Conill Sancho. Catedràtic de Filosofia Moral i Política. Universitat de València,.

 

La conferència se celebra al Saló d'Actes del Conservatori Professional de Música de València, Edifici Històric a la Plaça de Sant Esteve 3, a les 19 hores.

 

Santiago L. del Agua
L'Econòmica. Llums i Ombres