Cessió del quadre "Els Agermanats", propietat de la RSEAPV, al Museu d'Història de València

“El cardenal Adrià d’Utrecht, bisbe de Tortosa, rebent als caps de la Germania en el Palau de Vilaragut”

Cuadro El cardenal Adriano de Utrecht, obispo de Tortosa, recibiendo a los jefes de las Germanías en el Palacio de Vilaragut

 

Carta als socis (Valencià / Castellá)

Referències de premsa

  • Europa Press, 5/6/2014, ací

  • Las Provincias, 5/6/2014, ací

  • Levante, 5/6/2014, ací

  • Culturplaza.com, 10/5/2014, ací

Fotografies de l'acte

 

 

Història del quadre “EL CARDENAL ADRIÀ D’UTRECHT, BISBE DE TORTOSA, REBENT ALS CAPS DE LA GERMANIA EN EL PALAU DE VILARAGUT”

En febrer de 1520 una comissió de la Germania formada por Joan Llorenç, Guillem Sorolla, Joan Coll i Joan Caro es desplaçà a Barcelona, on es trobava el Rei Carles vespra de viatjar a Alemanya i li presentaren queixes davant la posició dels nobles que exigien el desmantellament de la Germania. Mentre tant els nobles i el clero sol·licitaren la presència de Carlos I amb l’objecte de celebrar corts, aprovar els impostos, jurar els furs i privilegis i rebre el jurament d’aquests. Com el Rei no podia vindre a Valencia, proposà una ambaixada per a celebrar corts per delegació cosa que els nobles rebutjaren i exigiren al sobirà llur presència en persona per a la jura. Aleshores Carlos I envià una ambaixada a València presidida pel Bisbe de Tortosa i home de confiança del rei, el Cardenal Adrià d’Utrech (després papa com a Adrià VI) amb l’objecte de negociar però malgrat la intercessió del Cardenal, els nobles es negaren cosa que l’indignà. La notícia arribà al rei durant l’ambaixada dels agermanats qui acceptà la petició dels plebeus i en carta datada a Fraga confirmà tot allò sol·licitat, autoritzant a que s’agermanaren per gremis i continuaren obeint al Jurat dels Tretze, sempre que llurs disposicions no s’oposaren a l’autoritat del governador ni a la justícia del regne. 

De tornada a València acudiren directament al palau de Vilaragut on presentaren la carta del Rei al cardenal Adrià i posteriorment acordaren en assemblea una gran revista militar amb totes les forces dels gremis, per al diumenge següent 29 de febrer de 1520. La revista amb huit mil homes i quaranta banderes, amb llurs caps, oficials i pertrets de guerra, s’efectuà presidida pel Cardenal. Encoratjats pel triomf aconseguit foren l’endemà al palau a donar-li les gràcies i besar li la mà por la honra que els havia dispensat. Per tant una d’aquests dos visites és la representada en el quadre.

Pel que fa a l’adquisició del quadre per la Societat Econòmica, hem pogut esbrinar que en la sessió de 24 d’abril de 1872 d’una junta de la Societat Econòmica s’acordà que per a la fira de juliol d’aquell any es celebraria un certamen de pintura oferint com premis unes quantitats no menyspreables: dos premis de 3000 quinzets per a temes trets de la història de València, dos de 1500 quinzets per a temes de costums del país, dos de 1500 quinzets per a paisatges i dos de 1500 quinzets sobre marines i que els dits huit quadres passarien a propietat de la corporació i amb ells i els de tots els participants es celebraria una exposició i adquiriria per compra la propietat d’una obra. La moció fou aprovada por 21 vots contra 6. Es proposà aprofitant l’oportunitat de celebrar oposicions a una plaça de pensionat en Roma subvencionat per la Diputació Provincial a la què es presentaren Ignasi Pinazo, Joan Peiró, Josep Benlliure i Josep Maria Fenollera. Aquest últim fou el beneficiari del pensionat a Roma.

Consultat l’expedient sobre la fira de juliol de 1872 en l’arxiu digitalitzat de la Sociedad Econòmica, es detalla que els quadres que obtingueren els premis foren el de Franco i el de Benlliure sobre temes històrics en què ambdós representaven la presentació al Cardenal Adrià dels Caps de la Germania, els de Borrás i Galmás de costums, els de Gomar i Montesinos paisatges, la marina de Monleón i el Bodegó de Genovés. Amb el certamen i la exposició es proposà rifar els quadres que es premiaren per a recaptar recursos amb què atendre les moltes despeses que hauria d’ocasionar el concurs. Sense dubte el quadre de Josep Benlliure fou adquirit en propietat per la Sociedad Econòmica. 

CONFERÈNCIA (16/6/2014)

Amb motiu de la cessió del quadro al museu d'història, es va organitzar una conferència que va tindre lloc en el mateix museu. En la conferència van intervindre D. Vicent Cebolla, Secretari General de la RSEAPV, que va parlar sobre "Visió històrica del quadre dels Agermanats" (text de la conferència ací), i D. Javier García, Director de la Casa Museu Benlliure, que va abordar el tema "José Benlliure i la pintura de historia".

Visió històrica del quadre dels Agermanats (Vídeo)

Fotografies de l'acte