19 de maig 2015. "Els Càtars valencians. Una aproximació històrica"

Convocatoria. (castellano) (valencià)

Galeria Fotogràfica

Presentació.

A les acaballes del segle X, el creixement de la població i l'increment de la productivitat obrin a Europa processos de diversificació d'interessos econòmics, socials i culturals i, en l’àmbit polític, la possibilitat de recuperar xarxes centrípetes, de més llarg abast que les proporcionades pel sistema feudal, que permeteren la integració de zones cada vegada més àmplies de territori i població en un procés que culminaria amb l'aparició de l'Estat Modern.

El poder enfronta el lideratge de grups socials cada vegada més amplis i complexes però ho fa recolzant-se en una mena de coneixement allunyat encara del contrast i de la crítica, un coneiximent que s'articula dogmàticament entorn de l'autoritat d'alguna tradició transcendent, donant-ne interpretacions del món que ofereixen legitimació al poderós i acceptació i consol a la resta de la població. La confusió entre política i religió, com encara ocorre hui en bona part del nostre món, condueix al dilema tràgic de l'enfrontament entre mons diferents i incompatibles sense altra possibilitat que la desaparició total de l'oponent i de tot el que estiga relacionat amb ell.

En aquest context, la primera meitat de la Baixa Edat Mitjana va ser l'escenari del desenvolupament del poema tràgic del món càtar, dels “homes bons” agrupats al voltant els seus “Perfectes”, emparats en xarxes feudals que controlaven el que era, potser, una de les zones més civilitzades de l’Europa cristiana des de la caiguda de l'Imperi Roman, com era el cas de l’Occitània, en un enclavament que era cruïlla dels més poderosos interessos del moment europeu. Tot, en un món el qual els càtars reconeixien com a alié, doncs ells mateixos és sentien d'un altre, transcendent, i, en la llògica indicada varen ser eliminats en nom d’una altra transcendència. El ressò de les últimes notes d’aquest poema va arribar fins a les terres de Morella.

Aquest tipus de coneixement de tradició dogmàtica que articula el poder d'aquelles societats conviu encara en el nostre món d'avui amb un altra tradició del coneixement, el coneiximent crític guiat per la raó que, des del respecte a les persones en el confrontament de les idees, se sotmet humilment al contrast de la crítica i la prova quan proposa interpretacions del món, però respecta eixe món com la referència comuna on és desenvolupa el drama humà de resoldre els problemes de la supervivència i la convivència, drama en el qual la raó no sempre ha estat exempta del fantasma del dogmatisme, però que en combinació amb una tradició democràtica que respecte a les persones en la lluita pel poder, pot oferir a la Humanitat la possibilitat d'evitar aquella tràgica guerra de mons diferents i incompatibles, que va a marcar el destí d'aquells “homes bons”.

La tradició de coneixement crític basat en la raó és la mateixa que va il•luminar el naixement de societats com l'Econòmica d'Amics del País de València, creades baix l’influx de la Il•lustració, que continuen en la creença de la necessitat de reclamar aquesta tradició com una necessitat bàsica en la construcció de la societat, puix la tragèdia dels enfrontaments dogmàtics continua.  

Hui, l’Econòmica ofereix als seus socis i amics l'autoritzat relat al voltant d'aquelles últimes notes de la tragèdia càtara d'un gran coneixedor de la història i dels elements que conformen la identitat valenciana com és el Sr. Jesús Huguet, President de la Secció de Literatura de l'Econòmica en la seua conferència "Els Càtars valencians. Una aproximació històrica".

 

Ponent. 

Jesús Huguet Pascual (Onda, 1944) és un escriptor, editor, sociolingüista. És membre del Consell Valencià de Cultura des del 2002 i secretari executiu des de 2004. Llicenciat en dret i filologia, Ha estat professor i coordinador dels Cursos de l’I.C.E. de la Universitat de València sobre “Lingüística Valenciana”. Professor convidat a les universitats de Múrcia i professor d'altres universitats internacionals. També hi és diplomat en Telecomunicacions i Relacions Públiques i Humanes. 

Ha estat director del Servei de Publicacions i de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana. A les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 fou elegit diputat per Castelló a les llistes del PSPV.

Pel que fa al seu vessant com a escriptor, Jesús Huguet Ha publicat diversos llibres d’assaig literari (Els darrers: Generació del 70, Recercant un novel•lista. Rafael Comenge, Onda como tema literario, Damunt el Port de Càrcer, etc.), de poesia (La processó de Kirk o no te n’isques de la fila, Els llibres d’Alb Sebelaci, Esmicolat calendari, Canastrell, etc..), de narrativa i d’assaig històric (Orígenes de la imprenta valenciana….), biografíes (Ibn al-Abbar, polític i escriptor àrab-valencià, Matilde Salvador: dona, llengua, poble, etc.), i un estudi sociolingüístic: “The Valencian community: economic development and linguistic uses”. Huguet és membre també de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). També Ha col•laborat en diverses publicacions periòdiques (Destino, Cormorán y delfín de Buenos Aires, Mexico i Novedades de Mèxic, El Punt, Serra d’Or, Papers de Campanar, etc.) i diaris (Levante, Mediterraneo, Diario de Valencia, El Periódico de Catalunya, El País, etc). La Unió Europea ha editat diversos treballs seus sobre polítiques llingüístques.

Entre altres premis posseix l’Ausias March de poesia de 1972, així com el de l’Alguer (Itàlia) de poesia de 1972.

El Senyor Huguet és President de la Secció de Literatura de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de València.

 

La taula estarà presidida pel Director de l'Econòmica, Sr. Vicent Cebolla, i presentarà el conferenciant el Sr. Ferran Bargues, President de la Comissió d'Assessoria Jurídica.

 

L'acte es celebra al Saló d'Actes del Conservatori Professional de Música de València, Edifici Històric a la Plaça de Sant Esteve, 3, a les 19:00 hores.  

 

Santiago L. del Agua
L' Econòmica, Llums i Ombres