1 de març. Taula redona. "Podran els cítrics de hui sobreviure a bactèries que tenen més d'un milió d'anys?"

Convocatòria. (castellano) (valencià)

 Premsa

Levante EMV, 06/03/2016, ací

 Galeria de fotos

Presentació.

La societat valenciana està avui molt lluny d'aquella de base rural en la qual la Societat d'Amics del País de València va fundar la primera Càtedra d'Agricultura, allà per l'any 1818, com també estan lluny els temps en els quals els cítrics eren la columna central de l'activitat exportadora valenciana, no obstant açò, i encara que l'aportació de l'activitat agrícola en la nostra Comunitat estiga per damunt del 3% del PIB, la Comunitat Valenciana és la principal regió citrícola a escala nacional, sent Espanya el major productor de cítrics de la Unió Europea i sisé en el món, alternant-se amb EUA com a principal exportador d'este producte. Els cítrics representen sobre el 70% de la producció agrícola, i d'este sector procedeixen prop del 20% de les exportacions de la nostra Comunitat. Són, per tant, l'agricultura i els cítrics, tema rellevant per a una ciutadania responsable i no exempt de punts de preocupació.

Precisament avui l'Econòmica porta al seu fòrum de debat un tema, el desconeixement del qual per part del gran públic ho fa especialment atractiu. Per a tractar d’este assumpte s'organitza una conferència-col•loqui sota el nom de “Podran els cítrics de hui sobreviure a bacteries que tenen més d'un milió d’anys?”, a la qual es convida a la major autoritat mundial sobre l'assumpte, el Professor Joseph M. Bové, que compartirà taula amb la Presidenta de la Secció d’Agricultura d'esta Societat, Dra. Núria Duran i Vila que, en el punt següent, exposa una introducció sobre el tema.

 

Introducció.

El HUANGLONGBING (HLB) que significa “malaltia del brot groc” és la malaltia més devastadora dels cítrics, que està posant en perill la supervivència d'aquest cultiu en nombroses zones citrícoles. La malaltia va rebre aquest nom quan es va descriure per primera vegada l'any 1956 a Xina. En altres països és coneguda com “greening”, nom que va rebre a Sud-Àfrica al 1965, quan es va identificar allí per primera vegada. 

L'agent causal d'aquesta malaltia és un tipus de bacteri molt peculiar que viu en el sistema circulatori (floema) dels arbres afectats en els quals indueix símptomes molt característics que afecten tant a fulles com a fruits, que perden el seu valor comercial, i que acaben amb la mort de l'arbre. Els insectes que transmeten el HLB són unes “psílidos” específics que s'alimenten del floema de les plantes i allí adquireixen els bacteris. Aquests “psílidos” responsables de la difusió del HLB són Trioza Erytreae que és sensible a la calor i Diaphorina Citri que és tolerant a la calor, per la qual cosa no solament les preferències del bacteri sinó també la capacitat d'expandir-se mitjançant els seus vectors pot abastar totes les zones citrícoles del món. En l'actualitat el HLB es troba a més d'Àsia (Xina, Indonèsia, Índia, Japó, Paquistán, Iran), en diversos països d'Àfrica, i s'està difonent amb gran rapidesa en el continent Americà. A Amèrica, des de 2004 que el HLB es va identificar per primera vegada a Brasil, s'ha difós a Florida, Cuba, Mèxic, Belize, República Dominicana, Hondures, Costa Rica, Guadalupe, Califòrnia, Texas i Argentina, i el vector es troba pràcticament en tot el continent. 

Malgrat la ràpida expansió d'aquesta malaltia, la conca del Mediterrani, així com Austràlia i Nova Zelanda, es troben lliures de la mateixa. No obstant açò una sèrie d'esdeveniments recents fan que la península Ibèrica es trobe en estat de vulnerabilitat. Encara que Trioza Erytreae es troba des de 1994 a Madeira, i des de 2002 a Canàries, en 2014 s'ha determinat la seua presència en la península Ibèrica. A l'agost de 2014 s'aporta la primera cita en llimoners de les províncies de Pontevedra i la Corunya i a Portugal continental i en anàlisis posteriors en les ries d’Arousa, Pontevedra i Vigo, la qual cosa indica que l'insecte s'ha desplaçat tant cap al nord com cap al sud, ja que s'ha identificat tant el la ria Murs i Noia com en cap Finisterre, així com en ambdues vessants del riu Miño. Encara que en aquestes zones l'insecte es troba principalment en llimoners de jardins privats, la seua ràpida difusió resulta preocupant.

Una “Nota informativa” del Ministeri d'Agricultura de Portugal del 2 de desembre de 2015, indica que s'havien observat símptomes sospitosos en un camp de tarongers a Algarve. A aquesta primera alerta van seguir els corresponents mostrejos i anàlisis per a determinar si els símptomes eren efectivament de HLB. Segons s'indica en aquesta “Nota informativa”, tots els arbres del camp en el qual ha sigut indentificat HLB, han estat destruïts.

Aquesta situació ha posat en estat d'alerta tant a les administracions d'Espanya i Portugal com a les associacions de productors de tots dos països. És essencial difondre els coneixements disponibles pel que fa a identificació de símptomes com a les mesures a prendre. Controlar el HLB no és una tasca fàcil i per tant cal prendre mesures preventives i retardar en tant com siga possible la seua arribada. És un repte important! Cal estar informats! És responsabilitat de tots!

Núria Duran i  Vila

Presidenta de la Secció d'Agicultura de la RSEAPV 

 

Ponents. 

Dr. Joseph M. Bové. Director d'Investigació de l'Institut National de la Recherche Agronomique. (França)

Dra. Núria Duran i Vila  Presidenta de la Secció d'Agicultura de la RSEAPV

Modera la taula el Sr. Vicent Cebolla i Rosell, Director de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.

La conferència se celebra al Saló d'Actes del Conservatori Professional de Música de València, Edifici Històric a la Plaça de Sant Esteve 3, a les 19 hores.

 

Santiago L. del Agua
L'Econòmica. Llums i Ombres